Karol Nawrocki, exboxejador, historiador de formació, exdirector del Museu de la Segona Guerra Mundial de Gdansk i de l’ Institut de la Memòria Nacional, s’ha convertit, als 42 anys, en el president de Polònia. Va guanyar la segona volta electoral pel marge més estret fins ara. I ho va fer malgrat (o potser gràcies a) una allau d’escàndols: baralles il·legals, presumpte proxenetisme i diversos fraus. La seva victòria no s’explica només pel desgast del govern de coalició europeista liderat per Donald Tusk ni per la mobilització del vot ultradretà després de la primera volta.
Nawrocki va ser impulsat pel partit ultraconservador Dret i Justícia (PiS), que després de perdre el poder executiu el 2023 va trobar en ell un rostre des del qual projectar la seva influència. Succeeix Andrzej Duda, també de l’entorn de PiS, el segon mandat del qual conclou amb una Polònia més polaritzada. Nawrocki encarna aquesta fase del populisme europeu: més que programa, té un relat. I s’articula segons tres eixos: victimisme patriòtic, rebuig de Brussel·les i connexió emocional amb el trumpisme global. “No volem ser una província europea”, va repetir durant la campanya, i va guanyar.
“No volem ser una província europea”, va repetir Nawrocki a la campanya, i va guanyar
Amb la seva arribada al palau presidencial, la política polonesa entra en un nou cicle obstruccionista. Tusk –al capdavant d’una majoria fràgil– ara veu les reformes promeses en punt mort. Nawrocki bloquejarà el Pacte Verd europeu, vetarà avenços en drets sexuals i reproductius i s’oposarà a l’ingrés d’Ucraïna a l’OTAN i la UE. Encara més: pot forçar un avanç electoral si es nega a firmar els pròxims pressupostos. La seva figura articula un malestar difús: fatiga davant les elits, nostàlgia per una nació homogènia, rebuig de les contradiccions del pluralisme. És el revers del derrotat Trzaskowski, caricaturitzat com el “senyor Bonjour” perquè ha estudiat fora i parla idiomes.
Lee tambiénMetàfores que delaten
Recordo com a estudiant la Varsòvia del 2004, quan Polònia ingressava a la UE. La ciutat renaixia amb expectativa i cautela. Dues dècades després, el país es troba escindit: entre una Europa amb respecte a la divisió de poders, la diversitat i la memòria compartida, i una altra que s’articula des de l’èpica nacional. El mandat de Nawrocki encara no ha començat, però el seu missatge ja és sabut: patriotisme i nostàlgia com a panacea per a tot.