De bon matí és fàcil veure nens al cotxet amb el mòbil dels pares a la mà camí de la llar d’infants o l’escola. Als restaurants, encara no s’han assegut els nens que ja tenen la tauleta o el telèfon al davant dels ulls, repenjat a les copes del servei de taula. Als trens i als avions, l’ús dels dispositius per entretenir-los i que no s’avorreixin és massiu. I s’entén que bona part d’aquests infants amplien a casa durant llargues hores aquest ús.
Va començar com un fet positiu. Les criatures aprenien habilitats digitals molt aviat, tenien accés a jocs i continguts que els educaven. I, de retruc, deixaven de molestar i bellugar-se en espais on cal mantenir una mica de silenci i disciplina. Però ens vam deixar enlluernar per la propaganda positiva i no vam veure venir l’onada dels efectes secundaris. Aquesta setmana a França, a Nantes, s’han enfrontat a un dels més extrems: un adolescent de 15 anys que es presenta a l’institut amb un ganivet i mata una companya i en fereix tres més abans de ser reduït. Prèviament, havia penjat un manifest delirant ple de fal·làcies i conclusions falses com les que corren lliurement cada dia a les xarxes socials, emparades pels algoritmes que impulsen els seus propietaris. Un noi, per cert, amb un diagnòstic de depressió i passió per comptes neonazis que no justifica res, però explica molt.
De nens a adolescents, i nosaltres mateixos, tots som víctimes d’una nova droga
De nens a adolescents fins a arribar a nosaltres mateixos, tots som víctimes d’una nova droga que, com les químiques, poden ser boníssimes i salvar vides o convertir-te en addicte i matar-te. Però els més petits, els indefensos, els que són encara la nostra responsabilitat, han de ser els prioritaris a l’hora d’afrontar el problema, que té rang de pandèmia.
Lee tambiénL’autèntic poder
A França, on estan vivint la realitat que denunciava la sèrie Adolescencia, hi ha hagut dues reaccions. La primera, la del primer ministre, François Bayrou, d’atacar el símptoma i parlar d’arcs de detecció de metalls i més autoritat. L’altra, la de l’alcaldessa de Nantes, Johanna Rolland, assenyalant la qüestió de fons: la salut mental dels joves. Crec que hem d’anar més lluny encara: al moment en què posem a les mans d’un nen petit un mòbil i el deixem sol amb el món.