Tot està a punt per a la diada de Sant Jordi, quan encara no ens hem menjat la mona. Esperem que la Pasqua no desmereixi enguany un dels dies més importants a Catalunya. És tan important que tothom s’hi vol apuntar: fins i tot els concessionaris de cotxes fan campanyes de descomptes per acompanyar la rosa i el llibre amb un vehicle nou (!). Una jornada, que ni tan sols és festiva, que ens fa sentir plens d’orgull. Milers de ciutadans passejant per pobles i ciutats, milers de roses i llibres que canvien de mans. Alguns potser no es llegiran mai, asseguren els rondinaires. Tant li fa: és una festa cívica i lliure, un pacte social i un veritable exemple d’allò que s’anomena el poder tou.
.
En què consisteix? A conquerir sense l’ús de les armes, les coaccions o el xantatge. És aconseguir que tothom vulgui veure les teves pel·lícules, estudiar a les teves universitats, visitar les teves ciutats. És el que aconsegueix convertir-te en l’enveja del món, en l’exemple somniat, el Xangri-La de les oportunitats i un futur millor. Com els llibres que a vegades no es llegeixen, no cal que tot sigui veritat. N’hi ha prou que sembli obligatori formar part d’aquesta cultura, ideologia o país.
Sant Jordi és una festa cívica i lliure, un pacte social i un veritable exemple de poder tou
Suposo que ja veuen cap a on vaig. Sí, fins fa tres mesos, els Estats Units eren els campions del poder tou, el soft power. Influents culturalment, ens feien creure que la seva era la millor democràcia del planeta, la que consagra a la Constitució el dret a ser feliç. Els xinesos poden ser els reis de l’estratègia, la indústria i el comerç, ningú hi voldria viure, estudiar allà o participar d’una cultura controlada i censurada fins a l’absurd.
Lee tambiénMissió de ‘boomer’
De totes les coses estúpides que està fent Trump i la seva cort de feixistes, ignorants i retrògrads, destruir el lideratge indiscutible del país en aquest apartat deu ser de les primeres. Fins i tot més que la guerra dels aranzels. Els impostos van i venen, però consolidar un lideratge cultural no és cosa de dos dies. Qui prendrà ara el relleu? Perdrà el món el referent, per fals que fos, que feia somniar tants desesperats de la Terra? Com els llibres que no es llegeixen, aquest ha acabat amb totes les pàgines menjades pels corcs.