Barcelona va fer els primers passos del segle XXI amb una profunda reconversió econòmica i social que va comportar la deserció definitiva del que quedava de la seva vella indústria i la substitució per enormes construccions, en molts casos edificis en alçada firmats pels denominats arquitectes estrella . Hi havia molts metres quadrats per desenvolupar per captar empreses i allotjar noves activitats econòmiques. El districte tecnològic del 22@ es posava a caminar i el Fòrum de les Cultures prometia remodelar l’habitació dels mals endreços que era el Besòs amb un gran esdeveniment que va generar més crítiques que entusiasme entre els barcelonins.
Imatge virtual de la futura estació de la Sagrera que estarà rodejada de un gran parc i que preveu un desenvolupament residencial y de terciari en el seu entorn
La ciutat amb llums i ombres va canviar i també ho va fer el seu perfil. A les solitàries torres de la Vila Olímpica s’hi van afegir altres edificis que ja s’han convertit en les icones de la Barcelona moderna.
El gran repte que té al davant la ciutat serà el de no perdre la identitat dels seus barris
A aquesta febre constructora hi va seguir una crisi i algunes zones que aspiraven a diversificar la centralitat de Barcelona i que ja estaven projectades o en procés no es van arribar a completar al ritme desitjat. Parlem d’edificacions que, malgrat estar dibuixades o en obres des de feia temps, no és fins ara que tenen la seva finalització a prop. Aquest serà el futur urbanístic de Barcelona i aquests seran els seus símbols: culminar plans que han d’adaptar-se al canvi de mentalitat que experimenten les ciutats immerses en la lluita contra el canvi climàtic o l’emergència habitacional.
Mar Bella
Un passeig al costat del mar
Es tracta d’infraestructures,
amb desenvolupament residencial, d’equipaments i, sobretot, d’espais públics que posen en relleu la vocació de la ciutat per descentralitzar-se i com el carrer ha esdevingut un element determinant en la vida dels barcelonins i, alhora, en una extensió de les seves cases.
Amb la reforma de la Mar Bella, Barcelona culmina el seu passeig marítim
És fàcil situar en aquesta categoria de nous símbols –també com a nous llocs instagramejables – la recentment estrenada plaça de les Glòries. Un jardí que està sent conquerit pels barcelonins i els equipaments del qual –no només l’edifici d’habitatges protegits en alçada– seran elements imprescindibles per al futur ús que es faci de la zona verda, creant un nou centre urbà pròxim al Besòs, on es desenvolupen importants operacions urbanístiques que tenen com a far les Tres Xemeneies.
Intermodal La Sagrera
El projecte conjuga habitatge, oficines i una estació clau per a la mobilitat en transport públic
Les Glòries, a més de ser un nou punt d’atracció ciutadana,
aspira a ser un pol d’equipaments. Així es va pactar amb els veïns el 2007 i en el seu entorn està previst ubicar diferents serveis. Un exemple serà la rehabilitació de l’antiga Fàbrica dels Paraigües, que acollirà l’escola Gaià, un espai juvenil i d’entitats culturals. Aquesta serà la cirereta de la plaça, els equipaments amb què es podran diversificar els usos d’aquest gran jardí.
La reforma d’aquest punt neuràlgic on conflueixen la Diagonal, la Gran Via i la Meridiana està íntimament relacionada amb la futura estació de La Sagrera, un projecte que, irresponsablement, s’ha endarrerit i ha tingut innombrables variacions. Ara, a poc a poc, els veïns de Sant Andreu comencen a veure la llum després de llargs anys d’obres d’una infraestructura –acollirà alta velocitat, mitja distància, Rodalies i busos– que és vital per millorar la mobilitat i la connectivitat de la capital catalana i que permetrà rebaixar la massificació de Sants.
La posada en funcionament de l’estació significarà un pas de gegant per a la zona. La infraestructura crearà en el seu entorn un node econòmic i residencial –molt important en el context de crisi habitacional–, unit per un parc lineal que arribarà fins a l nus de la Trinitat i enllaçarà gairebé amb les Glòries.
Imatge de la futura escola Gaià.
Fábrica dels Paraigües
Remodelació de l’antic recinte fabril que acollirà l’escola Gaià, un centre cívic per a joves i entitats culturals
Un altre dels espais públics que serà punt de referència de la Barcelona del lleure és el passeig de la Mar Bella. La seva transformació s’ha ajustat per garantir el futur de les platges. És l’últim punt del litoral que falta per reformar, després d’una important operació urbanística que va començar amb la transformació del Moll de la Fusta el 1977, va continuar amb la Vila Olímpica, el 1992, i va seguir amb el Fòrum, el 2004.
Tots aquests plans estan al marge d’altres de caràcter privat com poden ser la culminació de la Sagrada Família o el nou Camp Nou. Indiscutiblement són dos dels edificis més visitats de la ciutat, els més fotografiats a les xarxes socials i que exerceixen també una gran pressió turística en el seu entorn que s’hauria de controlar per evitar els perniciosos efectes que genera la turistificació. El gran repte de Barcelona serà el de no perdre la identitat i organitzar els seus 101 km2com una ciutat fractal, estructurada a través dels seus barris perquè els ciutadans disposin de zones verdes, equipaments i habitatges de manera equitativa, sense expulsar ningú.
La gran fetillera , com va denominar Barcelona el crític d’art Robert Hughes, afronta el segon quart de segle amb deures pendents com el d’adaptar la seva economia a un nou model més enllà del turisme, lluitar contra el canvi climàtic i ser una ciutat més igualitària. En el seu historial compta amb grans projectes per transformar-se.
