Noves restriccions per al consum de tabac, impulsades pel Ministeri de Sanitat, una proposta encara no ferma. Terrasses d’hostaleria, parades d’autobús, campus universitaris o discoteques a l’aire lliure serien nous espais on s’ampliaria la prohibició de fumar.
Aquest tema provoca sempre un gran debat social, que, miraculosament, sovint queda en res. Dels 100.000 bars i restaurants que havien de tancar quan es va aprovar la primera prohibició estricta fins als milions de llocs de treball a perdre, la veritat és que aquestes amenaces apocalíptiques allunyen l’escenari real de la disputa: la que confronta els fumadors, que se senten cada vegada més acorralats i estigmatitzats, i el col·lectiu mèdic i bona part dels no fumadors que volen dificultar-ne el consum.
Fumar mata i provoca greus problemes de salut. Aquest és un fet inapel·lable i reconegut. Però, a diferència de la resta de drogues, el tabac té dues particularitats úniques. La més important és que es tracta de l’única droga que pot matar i emmalaltir a qui no la consumeix. Només conviure amb un fumador o estar exposat al fum del tabac és suficient per a això. Aquest és un apartat sovint negligit pels fumadors que volen defensar els seus drets i la seva llibertat: el seu exercici pot afectar greument els espectadors més propers.
Lee tambiénLuxe i Funkos
La segona excepcionalitat, compartida amb l’alcohol, és que és una substància totalment legal i que està fortament gravada amb altíssims impostos. És cert que no són suficients per cobrir les despeses sanitàries que provoca el tabaquisme, però no ho és menys que hi ha un punt d’hipocresia als governs que en combaten aferrissadament el consum, però permeten i es beneficien de la venda.
Veurem quin recorregut té aquesta reforma legal proposada per Sanitat, a la qual li ha caigut pel camí un apartat crucial: que el Ministeri d’Hisenda permetés una pujada dràstica del preu del paquet de cigarretes, potser fins als 12 euros proposats pels metges. Això l’equipararia amb tots els altres països europeus i posaria fi a la llarga corrua de francesos que travessen la frontera per fer-ne provisió i negoci. Sense aquesta mesura, la resta pot ser útil, però només foc d’encenalls.