Si voleu una frase que emmarca els temps ridículs en què vivim, aplicable a mig món o més, quedeu-vos amb aquesta d’un dels cervells polítics més aguts del segle XX, l’alemanya Hannah Arendt. Aquí la teniu:
“El subjecte ideal del domini totalitari no és el nazi convençut ni el comunista convençut, sinó les persones per a qui la distinció entre fet i ficció, i la distinció entre veritat i mentida ja no existeixen”.
Si Arendt emergís de la tomba avui i aterrés als Estats Units, país on es va mudar des d’Alemanya el 1941, pensaria que algú li havia ficat el cervell en una batedora. O almenys així és com em sento jo molts dies observant el món al revés sobre el qual regna Donald Trump, i mai amb tanta sensació de deliri com la setmana passada, quan va rebre a la Casa Blanca el president negre de Sud-àfrica i el va acusar de “genocidi blanc” (el genocidi contra blancs és, esclar, el pitjor dels genocidis).
Ja ho sabeu. Uns dies enrere una delegació del Departament d’Estat havia donat la benvinguda a l’aeroport internacional de Washington a 59 sud-africans blancs que havien arribat com a “refugiats” de la suposada persecució racista a la seva terra, igual, però amb menys pompa, que quan la jueva Arendt va arribar a Nova York fugint de la persecució nazi.
Escric aquestes línies i em marejo. Literalment. Aviam... bé, no. No ho explicaré. Informeu-vos de la grotesca inversió de la realitat que representa aquest disbarat. Em limitaré a dir el següent: m’hi jugo el que vulgueu que almenys la meitat dels suposats refugiats cauran en una profunda depressió als Estats Units, demanaran perdó al Govern sud-africà i li pregaran que els permeti tornar a la seva terra natal. Entre altres coses, qui els rentarà la roba i els netejarà la casa i els farà l’esmorzar i el sopar i els cuidarà les criatures cada dia de l’any? Ningú. A Sud-àfrica tenien empleades negres que dormien en quartos diminuts a casa seva i s’encarregaven de tot això i més. Als Estats Units viuran infinitament pitjor, pobres imbècils.
El més terrible és que hi haurà desenes de milions dels fidels de l’Església MAGA que es creuran la porqueria que els blancs sud-africans –el set per cent de la població i propietaris de la meitat de la terra del seu país– són víctimes d’un programa sistemàtic d’extermini. Entre els “subjectes” als quals es refereix Arendt que ja no saben distingir entre la veritat i la mentida hi ha un home que representa el pol oposat a l’alemanya pel que fa a integritat, intel·ligència, serietat, tot.
Trump va rebre a la Casa Blanca el president negre de Sud-àfrica i el va acusar de “genocidi blanc”
Periodista per excel·lència per als nostres temps, Tucker Carlson, gosset faldiller de Trump, va afirmar fa poc en un podcast que el racisme del Govern de Sud-àfrica contra els blancs avui és molt pitjor del que va ser l’apartheid contra els negres. Per entendre la demència que això representa, fixeu-vos que en temps de l’apartheid la majoria negra no podia votar i que a la delegació que el president sud-africà va portar aquesta setmana al despatx oval hi havia tres blancs de la tribu afrikàner, la que va inventar i va imposar l’apartheid: un d’ells era un ministre del Govern actual; un altre era un multimilionari; el tercer era un jugador de golf celebrat mundialment. Eren allà asseguts al costat de Trump, fent costat al seu president negre, Cyril Ramaphosa, mentre Trump declarava amb absoluta convicció que tots tres eren víctimes d’un genocidi dut a terme pel mateix Ramaphosa, el seu bon amic.
Hi ha poques paraules de les quals s’hagi abusat tant els últims temps com genocidi, però això va ser posar el llistó més baix que mai. Si apliquéssim la lògica del règim de Trump amb Sud-àfrica a altres llocs, quants blancs més (per descomptat que han de ser blancs) entrarien en la definició de refugiats?
Per què no ofereix Trump als israelians el mateix estatus de refugiats que als sud-africans blancs?
Aquí a Espanya se me n’ocorren alguns. Independentistes catalans, començant per Carles Puigdemont? Barcelonins que viuen en terror pels turistes? Devots de Vox temorosos dels immigrants? Seguidors del Reial Madrid que se senten víctimes dels àrbitres de la Federació Espanyola de Futbol?
Fent una mica menys de broma, què us semblaria si aquí tinguéssim la solució a l’etern problema d’Israel-Palestina? Primer, allà hi ha persecució de debò. Segon, el que està passant és el més pròxim a un genocidi real des de Ruanda, el 1994. Tercer, és dels casos que més s’aproximen al nazisme des del 1945. Quart, Tucker Carlson no hi estarà d’acord, però en aquest cas sí que és veritat que l’apartheid que s’imposa contra els palestins és “molt pitjor del que va ser l’apartheid contra els negres a Sud-àfrica. Molt més cruel, molt més indigne i molt més salvatge. Per exemple, la vida d’un pres polític en temps de Mandela era com la d’un turista en un resort mediterrani (de l’estil del que somia Trump per a Gaza) comparada amb la d’un pres polític palestí avui.
Lee tambiénHabemus Pepem!
Llavors, una de dues. O que Trump els ofereixi estatus de refugiats a tots els palestins, o a tots els israelians. Òbviament no triaria els palestins perquè no són allò que en diem blancs. Els israelians sí que ho són. I se senten més víctimes que ningú, o així justifiquen les seves repetides barbàries. Per tant, aquí tenim la solució: que els israelians reconeguin per fi l’error històric que va ser crear un Estat en aquella maleïda Terra Santa que van triar com a refugi de futures persecucions, i que acceptin l’opció infinitament millor que els podria oferir Trump d’anar-se’n a viure als Estats Units, deixant els palestins que se les arreglin en pau entre ells, si poden.
La gran Hannah Arendt no simpatitzava amb la creació d’Israel. Va dir als anys seixanta en una entrevista per a la televisió alemanya que es lamentava que en l’haver-ho fet el poble jueu havia perdut part del seu “encant”. Em va agradar la frase quan la vaig sentir de boca seva a YouTube. La meitat dels amics que he col·leccionat en països com l’Argentina, Sud-àfrica, els Estats Units o Anglaterra són jueus. Hi ha alguna cosa romàntica, audaç i aventurera en com s’han repartit pel món, alguna cosa atractiva en el sentit de l’humor i l’agudesa mental que solen exhibir. Jo, almenys, entenc allò del seu “encant”... res, res, res més lluny del que veiem avui a l’Estat d’Israel.