França té fama d’arrogant en les relacions amb els veïns. La grandeur continua enquistada en els prejudicis amb què se sol visualitzar un Estat que no té res a veure amb el colossal imperi napoleònic, que va ocupar des d’ Espanya fins a les portes de Moscou.
És evident que la desconfiança històrica entre espanyols i francesos s’ha superat en bona part des de la incorporació d’ Espanya al mercat únic. Però hi ha alguns capítols, com el de l’energia i les infraestructures, en què les friccions es mantenen obertes i són un paradigma de la desunió que frena el futur europeu.
La recent apagada elèctrica va posar en relleu la precarietat de les interconnexions entre França i la Península, un 3% de la capacitat instal·lada, mentre que l’objectiu de la Unió Europea és el 15% per garantir un subministrament estable i una recuperació ràpida del servei. La connexió gasista internacional tampoc no s’ha concretat i, de fet, el projecte Midcat, un gasoducte entre Catalunya i el sud de França per garantir energia a mig Europa, dorm el son dels justos en un hort d’ Hostalric. El suposat risc de donar la clau del termòstat de les llars europees a Espanya va degenerar en una infinitat de dilacions fins al bloqueig final.
Tampoc la liberalització del transport ferroviari transfronterer no ha tingut bona salut. El pla impulsat per Brussel·les ha obert les portes de la xarxa d’alta velocitat espanyola a companyies d’ Itàlia i de França, però cap dels dos països no ha facilitat que operadors hispans accedissin al seu mercat intern en condicions competitives. Resultat, viatjar amb tren de Barcelona a París o Roma continua sent una odissea.
Lee tambiénEl Vietnam de Trump
Els exemples es poden estendre a altres sectors, com el financer, en què les fusions transnacionals de bancs són torpedinades sistemàticament amb regulacions que a la pràctica impossibiliten la consolidació de grups capaços de jugar a les grans lligues globals. L’excepció és Airbus, fruit de la unió de França, Alemanya i Espanya, que ha superat la nord-americana Boeing, i s’ha convertit en el grup aeronàutic de referència mundial. Però és una flor enmig de l’erm.
En temps de tanta incertesa els interessos mesquins dels estats són la principal rèmora que planeja sobre el futur d’Europa just quan s’enfronta al repte més determinant d’ençà que es va fundar. Deixats de la mà dels Estats Units, sotmesos a l’amenaça de Rússia i escrutats per la Xina, o unió o mort.